divendres, 31 de gener del 2014

Opinió

Competir no és igual a guanyar.

Sovint, quan parlo amb gent del món del futbol, jo defenso que allò important no és guanyar els partits, sinó formar als jugadors i ensenyar-los a jugar a futbol (partint de la nostra idea de futbol i de joc) perquè més endavant ja tindran temps de buscar el resultat. Quan exposo aquest punt de vista, la resposta més habitual sol ser que la competició (lliga) et porta a buscar el resultat o aquella frase tant habitual que diu: Allò important no és el resultat, però a tothom li agrada guanyar. 
Crec que guanyar no hauria d'estar en el resultat final. Per mi, guanyar és veure la progressió del jugador en els diferents aspectes del joc que es van treballant, és a dir, veure com el jugador aprèn a: llegir les diferents situacions que es pot trobar en un partit, disputar la pilota, guanyar, perdre, celebrar primer els gols amb els companys i després celebrar-los ells,... Per mi, aquesta és la veritable victòria, ja que a la llarga serà el que farà que aquest jugador pugui ajudar al seu equip a guanyar i que ell aconsegueixi més èxits. Per mi, guanyar és fer entendre als jugadors que tan important és atacar com defensar, que sempre s’ha de respectar a l’adversari, que tan si guanyem com si perdem per molt cal seguir jugant fins al final per respecte al rival i cal fer-ho de la mateixa manera (sense fer allò tan habitual de posar el defensa de davanter), que al final els saludarem i els felicitarem,... Per mi això és guanyar, i per tant, és el que jo entenc per competir. 
Per mi competir no és allò tant habitual de pressionar a l'àrea rival per robar la pilota el més ràpidament possible i fer gol. Tampoc ho és el fet d’anar perdent i fer entrar aquell jugador que havies fet descansar perquè necessites guanyar. Aquest últim exemple el considero flagrant, perquè l’únic que fem és dir als jugadors que estiguin tranquils que quan l’equip tingui problemes aquest jugador els resoldrà i a la vegada estem donant un missatge negatiu demostrant poca confiança en les capacitats de la resta de jugadors. Segurament, aquests jugadors no disposen d’aquestes perquè l’entrenador no les hi ha ensenyat. Per tant, crec que això no és ensenyar a jugar a futbol, ni tant sols és ensenyar a competir, simplement és guanyar un partit (o un rere l'altre), però, el jugador aprèn tot el que és essencial en el futbol?? 

Aquesta és la meva opinió i fa referència a les primeres etapes del futbol base.