L’altre dia, un company de feina em passava una noticia del diari "sport", després d'una conversa en que deia: Arsene Wenger parlava de la nova regla que revolocionarà el futbol, aquesta parlava d’automatitzar el fora de joc
amb la tecnologia, fa uns dies també vaig llegir la proposta de jugar a temps
parat amb 2 parts de 30’ i un seguit de modificacions més que no comentaré per
no estendrem gaire més.
Per mi, ja fa
temps que el futbol professional cada vegada té menys de futbol i més d’espectacle.
Espectacle condicionat clarament i al meu entendre pel món capitalista en la
que vivim. Diaris que només busquen polèmica, perquè creuen que és el que ven,
i després s’estranyen i s’ofenen quan un entrenador del qual ells se’n cuiden
de crear estats d’opinió favorables o no, diu que no els llegeix… Televisions
que volen un espectacle més atractiu per l’espectador perquè el futbol,
sobretot a Espanya, cada vegada es perd més temps i per tant perd audiència i
com a conseqüència: diners. Ara volen fer mundial cada 2 anys sense importar-los
l’estat físic dels jugadors, alguns pregunten: estat què?
No seré jo qui
digui el que han de fer els que manen per seguir exprimint al màxim el suc del
futbol professional, però el que sí demanaria, amb el meu pobre, petit i potser
fins i tot insignificant altaveu és que entre tots no embrutim el futbol, el de
veritat, el dels pobles, barris i ciutats, aquell que no forma part del món professional,
que ensenya valors, que educa en la tolerància, sí, la que necessitem per
acceptar l’error com a alguna cosa natural. Aquest és el que hem de cuidar
entre totes per no allunyar la gent dels nostres camps en un curt període de
temps.
A l’espectador,
al que mira els partits de futbol professional per la TV, dedicant com a mínim 90
minuts del seu preuat temps, demanar-li si us plau que no compri el relat dels
senyors que surten a la TV o diaris; que baixin 90 minuts a veure el partit de
l’equip del poble i que hi col·laborin; que si al principi és avorrit que col·laborin
una mica més per fer-lo créixer i encara s’ho passaran millor, amb els 120
euros que costa una samarreta de molt equips de futbol professional, pots
fer-te soci dos temporades de l’equip del teu poble.
Als entrenadors,
no sé si ho hauria de dir, ja que formo part del col·lectiu i no sé si soc un
gran exemple, però els diria que no intentem imitar tot el que veiem a la TV. Fem
d’aquest esport, d’aquests 90’ (no 60 com alguns voldrien) un esport divertit i
atractiu, no embrutem als més infants amb tonteries, sí tonteries, només pel
fet de sumar 3 punts al cap de setmana. Que juguin, que l’entenguin, sobretot
expliqueu el futbol, el per què passen les coses, veureu com encara els agradarà
més, que corrin, sí, que corrin, que per alguns també sembla que estigui
prohibit, que saltin, i si poden guanyar que guanyin, però que sigui divertit
per tothom.
Però si us plau,
no embrutem més el futbol.
