OPINIONS

DEL CONTROL DEL JOC A TRAVÉS DE "JUGADORS OFENSIUS" AL CONTROL A TRAVÉS DE "JUGADORS DEFENSIUS".

Del partit que va enfrontar el Manchester City i el F.C.Barcelona podria comentar un munt de detalls i variants força interessants que varen succeir en el transcurs dels 90 minuts, però la majoria d’elles ja han estat comentades entre ahir i avui en els resums i valoracions dels partit que s’han anat fent els diferents mitjans.

Jo des d’aquí l’únic que m’agradaria comentar és el que es produeix quan Mathieu entra al camp; entenc que perquè Luis Enrique buscava més control del partit.

No fa massa temps quan al Barça necessitava tenir el control del partit el canvi que es solia fer des de la banda era el de fer entrar un perfil de jugador més tècnic que assegures més estona la pilota als peus del Barça. Ahir amb l’entrada de Mathieu al camp el que es produeix és que el Barça passa a jugar amb dos jugadors d’un perfil més defensiu (sense negar la qualitat dels dos) com són Busquets i Mascherano.

Segurament estadísticament, no es podrà demostrar aquest fet ja que aquest canvi gairebé coincideix quasi en el temps en que el City es queda amb deu jugadors i per tant el Barça no va tenir menys possessió que la resta de la segona part; però al meu entendre aquest canvi és un canvi de tendència.

Tendència que no jutjaré jo, però sí que m’agradaria remarcar que és un aspecte més del canvi que està patint el Barça en els últims temps i que al meu entendre és necessari per oblidar el passat recent tant exitós que per si algú encara ho dubta, segurament no tornarà.

Salut i Futbol.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Futbol base i educació

S’acosta el final de temporada i si parlem de futbol base (5-12 anys), parlem d’època de tornejos.

En aquests tornejos passa alguna cosa quelcom especial i és que molt nens per primera vegada recolliran un trofeu, potser el de campions, potser el de l’última posició, però podran aixecar una copa!! Per ells, això és poder repetir el gest dels jugadors professionals i poc els importa en aquell moments la posició on han quedat o si han guanyat o perdut. En aquell moment l’únic que saben és que entre les seves mans tenen un trofeu i que el poden ensenyar als seus pares amb una il·lusió infinita. Per a ells és com una victòria. Fins aquí tot perfecte.

Quan es recullen els premis, puja el primer equip (independentment de la posició) a recollir la copa que tant esforç els ha costat, tots l’aplaudeixen. Puja el segon equip a recollir la seva que els hi costat tant o més esforç que els primers i ja hi ha un equip menys aplaudint, perquè sovint el primer que l’ha recollit ja no hi és… i així fins que puja l’últim a recollir el seu tant esperat trofeu i ja només queden el pares d’aquell equip aplaudint perquè sovint els jugadors i entrenadors de la resta dels equips ja no hi són. Potser els jugadors que recullen el premi no li donen importància, però crec que nosaltres, els adults n’hi hauríem de donar.

Crec que hem de reflexionar i molt sobre aquestes situacions. Crec que no tot és guanyar i no tot és perdre i gestos com els d’esperar fins al final a que tots els equips recullin el seu merescut premi i aplaudir-los igual que ells han fet amb nosaltres és un petit gest d’esportivitat que ensenya o hauria de mostrar una gran part dels valors del esports. Detalls com aquest parlen molt de l’educació que des dels clubs de futbol s’està transmetent als nostres joves esportistes, i penso que en aquest sentit (ja que pocs equips ho fan, o almenys no són majoria) estem fracassant. Sona dur, però ho veig. Aquesta és l’educació que han de rebre els futurs esportistes?

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Bayer-Madrid i altres reflexions

Bon dia:

Després del partit de Champions viscut ahir a la nit, i sobretot després de veure les reaccions el final del mateix he decidit escriure unes petites reflexions sobre la meva opinió el respecte.

Avui, després de l' exhibició del Madrid, molts en comptes de gaudir de la victòria i del que és una classificació per la final de la champions, el que fan és intentar tirar per terra el model de Pep Guardiola basat en la possessió de la pilota. I els que no són del Madrid, però els agrada aquest estil de joc també sembla que es sentin amb la necessitat de reivindicar-se.

La gent estava esperant que passés una cosa com aquesta per poder-se tirar sobre Guardiola i el seu model i descobrir el contra-atac com a arma letal, si ets el Madrid que té atletes al davant està bé i dóna resultat, però veieu el Barça jugant a la contra?  Tot depèn dels jugadors que tinguis o formis.

En primer lloc, dir que la possessió de la mateixa manera que el contra-atac és un mitjà per arribar a…, i que per tant, tots els models i estils de joc són igual de lícits, si et serveixen per aconseguir les victòries. Cadascú ha de fer el que més li convingui, o allò amb el que més cregui i llavors els resultats decidiran. Tots els que critiqueu el model de possessió, si voleu us recordo tota la sèrie de títols aconseguits en els últims anys sota aquest model, inclús el Mundial i l’Eurocopa!!!!

En segon lloc, i suposo que estareu d’acord amb mi, perquè un equip com el Madrid es pugui exhibir d’aquesta manera, a davant hi ha d’haver un equip com el Bayern, perquè si a davant es troba amb un equip com l’Atletico o que realitza el mateix joc que el Madrid (tot i haver-lo guanyat) les sensacions no són les mateixes, oi?? Recordo fa una setmana els seguidors de l’Atletico queixant-se del plantejament del Chelsea, doncs home, jo crec que no s’hi val, quan aquest equip ha viscut d’això des de l’arribada de Simeone, i que per cert ho fa de cine. Per mi l'equip més ben treballat d'Europa i amb una plantilla com la del Madrid...

Amb això el que vull dir, és que per sort el futbol hi ha de tot i és el que el fa entretingut, bonic i ric en conceptes. Per tant, ara quan sembla que “cau” un model, el que no val és fer d’oportunista i sortir a treure pit dient allò de: no cal tenir la pilota per guanyar.  Que no cal tenir-la és evident perquè al llarg de la història s’ha demostrat, però potser el fet que tinguéssiu tanta pressa per treure pit, és que en els últims anys aquest model us ha fet una mala passada, no??

Apa, salut i futbol.

P.D: A Aquells a qui us agrada el model de joc basat en el contra-atac (a mi em diverteix molt) crec que aquest mundial disfrutarem bastant. 

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En primer, lloc vull felicitar a l’Atletico, merescut semifinalista, ja que aquesta eliminatòria s’ha jugat com i quan ells han volgut. Per mi la gran diferència entre un equip i l’altre, i que decanta clarament la eliminatòria, va ser la intensitat i les ganes de guanyar que tenien uns (Atletico) amb molta gana de títols i els altres (Barça) esgotats i poc motivats.

A partir d'aquesta primera opinió, podem analitzar per què Raúl Garcia jugava a una banda (poca gent s’ho esperava, jo inclòs), doncs crec que es va veure clar i no dic res de nou, era per guanyar de cap a Jordi Alba i que Adrian anés a l’esquena de Mascherano, que va ser lliure de peatge. El primer gol s’inicia amb aquesta acció i una de les tres pilotes al pal també. Un altre detall per mi molt important va ser que el “Cholo” va saber veure que la banda dreta del Barça estaria totalment buida, ja que el Barça ja no juga amb extrems, i això ho van aprofitar en un munt d’accions i sobretot quan estaven pressionats com a zona de descarrega, així com també per iniciar el joc amb Filipe i Koke. Per tant, la banda esquerra del Atletico estava totalment lliure, 2 jugadors contra Alves (que a més va estar horrorós) i les ajudes arribant tard, fet que el “Cholo” va aprofitar per iniciar i descarregar el joc en aquella zona. A tot això la pressió asfixiant quan tocava i el replegament intensiu perfecte i sense fissures d’un equip que sap molt bé a què juga i quan ha de canviar el ritme del partit.

Del Barça (tampoc crec que digui res de nou), un dibuix del que va ser, acumulant molts homes per dins contra un equip que tanca totes les línies de passada interiors i que et deixa clarament les bandes, Cesc (no desequilibra mai) i Messi per dins es molesten. Les bandes desaprofitades perquè mai van aprofundir, Iniesta sempre era a dins buscant la superioritat, i Alba i Alves, mai van arribar a la línia de fons. Les seves centrades no eren de línia de fons cap endarrere (normalment dónes avantatge al davanter), sinó de fora l’àrea cap el interior. Aquestes centrades sense un 9 pur i sense espai entre línia defensiva i porter són molt difícils de rematar (en van rematar dos Messi i Neymar). Per acabar, com vaig dir (ho podia haver dit tothom i tots ho sabíem): si Messi no apareixia era impossible guanyar aquesta eliminatòria, doncs no va aparèixer i a més fet expressament, no?? Tata: “No queríamos que Messi participarà mucho”, doncs espero que fos un cop d’atenció cap el jugador, més que una realitat preparada per l’entrenador, perquè sinó aquest senyor hauria d’estar fora avui mateix.

Com sempre, aquest és el meu anàlisi (potser evident o no massa acurat) del que va ser el partit, però com he dit, per mi les claus del partit es varen trobar en la intensitat i ganes d’un equip com l’Atletico que tenia el partit molt més treballat que el Barça i va aconseguir ser superior en tots els aspectes del joc: tècnics, tàctics, físics i sobretot, sobretot psicològics.

Espero que us agradi, tot i que es un petit i potser poc acurat anàlisi.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Atletico - Barça

Aquesta és la meva humil opinió del partit i quins seran els aspectes més rellevants del mateix.

Com a bon aficionat al futbol i deixant de banda els meus colors, fa estona que dono voltes al partidàs que veurem aquesta nit, i que enfrontarà l’equip revelació de l’any, l’Atletico de Madrid contra el F.C.Barcelona. Estic segur que ens depara un munt de sorpreses i variants tàctiques força interessants, tot i que el Tata no és gaire amic de canviar el pla inicial, avui haurà de prendre decisions.

Sota el meu (humil i poc entès) punt de vista, avui el Tata ha de fer una cosa que pot canviar una mica el dibuix futbolístic (jugadors no esquema) a que estem acostumats en els últims temps, i és que si vol fer jugar Neymar, (en els partits grans han de jugar els millors), aquest ho hauria de fer per l’esquerra, posició del camp on aquest jugador ha rendit més i millor durant la temporada.  El Barça no es pot permetre de nou  el que ja va passar el Camp Nou on només va aparèixer a la segona part. Què vol dir això? Doncs jo crec que un parell de coses. La primera que Iniesta jugarà d’interior, lloc on per mi juga millor i on crea més desequilibri (clau en l’estil de joc blaugrana) donant més opcions a l’equip, però sobretot a Leo, jugador que avui ha d’aparèixer si el Barça vol tenir opcions de passar eliminatòria. Si passa això la segona cosa és que cal sacrificar a Cesc per posar Pedro per banda dreta, on forma una associació amb Alves important i a part és un jugador que en els partits grans mai falla i per tant al meu entendre, la millor opció (això és el que faria jo, els periodistes creuen que ficarà a Cesc de fals 9 i Messi en Banda).

Respecte al Atletico, crec que les seves opcions ofensives passen sobretot per si juga o no el gran Diego Costa. Si aquest no juga, les seves opcions de fer gol cauen en un tant per cent molt elevat, ja que apart de fer els gols ell, quan està sobre el camp és capaç de generar moltes opcions perquè el seu equip les aprofiti i puguin fer gol (generant espais, aguantant l’arribada de jugadors de segona línia, obrint joc a bandes, etc.). En cas de no jugar, és un equip sobrat de qualitat, però per mi baixa el seu nivell d’efectivitat i de perill en picat com es va veure al Camp Nou, on l’única ocasió real de perill sense ell al camp va ser el gol, i quin gol!!       Defensivament és on guanya enters aquest equip, perquè és un equip molt sòlid i que sap patir. Respecte aquest aspecte, han de ser capaços de sortir a la contra i crear alguna opció de perill (les tindran) perquè de no ser així, defensar 90 minuts contra un equip com el Barça aguantant el zero és complicat i una missió quasi impossible si els blaugrana surten amb ambició i ganes de guanyar el partit (segur que serà així). Tot i així, en l’aspecte defensiu també hem de fer una menció especial a allò que pugui fer el porter “colchonero” Courtois que els dóna molta seguretat i això fa que l’equip encara es senti més fort.

Doncs res, us deixo el que per mi i en la meva humil opinió, seran les claus del partit d’aquesta nit i que passi el millor (Barça!).

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Competir no és igual a guanyar.

Sovint, quan parlo amb gent del món del futbol, jo defenso que allò important no és guanyar els partits, sinó formar als jugadors i ensenyar-los a jugar a futbol (partint de la nostra idea de futbol i de joc) perquè més endavant ja tindran temps de buscar el resultat. Quan exposo aquest punt de vista, la resposta més habitual sol ser que la competició (lliga) et porta a buscar el resultat o aquella frase tant habitual que diu: Allò important no és el resultat, però a tothom li agrada guanyar.

Crec que guanyar no hauria d'estar en el resultat final. Per mi, guanyar és veure la progressió del jugador en els diferents aspectes del joc que es van treballant, és a dir, veure com el jugador aprèn a: llegir les diferents situacions que es pot trobar en un partit, disputar la pilota, guanyar, perdre, celebrar primer els gols amb els companys i després celebrar-los ells,... Per mi, aquesta és la veritable victòria, ja que a la llarga serà el que farà que aquest jugador pugui ajudar al seu equip a guanyar i que ell aconsegueixi més èxits. Per mi, guanyar és fer entendre als jugadors que tan important és atacar com defensar, que sempre s'ha de respectar a l'adversari, que tan si guanyem com si perdem per molt cal seguir jugant fins al final per respecte al rival i cal fer-ho  de la mateixa manera (sense fer allò tan habitual de posar el defensa de davanter), que al final els saludarem i els felicitarem,... Per mi això és guanyar, i per tant, és el que jo entenc per competir.

Per mi competir no és allò tant habitual de pressionar a l'àrea rival per robar la pilota el més ràpidament possible i fer gol. Tampoc ho és el fet d'anar perdent i fer entrar aquell jugador que havies fet descansar perquè necessites guanyar. Aquest últim exemple el considero flagrant, perquè l'únic que fem és dir als jugadors que estiguin tranquils que quan l'equip tingui problemes aquest jugador els resoldrà i a la vegada estem donant un missatge negatiu demostrant poca confiança en les capacitats de la resta de jugadors. Segurament, aquests jugadors no disposen d'aquestes perquè l'entrenador no les hi ha ensenyat. Per tant, crec que això no és ensenyar a jugar a futbol, ni tant sols és ensenyar a competir, simplement és guanyar un partit (o un rere l'altre), però, el jugador aprèn tot el que és essencial en el futbol??

Aquesta és la meva opinió i fa referència a les primeres etapes del futbol base.