Per últim demanar disculpes per el redactat (no sóc periodista ni un gran redactor) però espero que sigui entenedor.
En primer, lloc
vull felicitar a l’Atletico, merescut semifinalista, ja que aquesta eliminatòria
s’ha jugat com i quan ells han volgut. Per mi la gran diferència
entre un equip i l’altre, i que decanta clarament la eliminatòria, va ser la
intensitat i les ganes de guanyar que tenien uns (Atletico) amb molta gana de
títols i els altres (Barça) esgotats i poc motivats.
A partir d'aquesta primera opinió, podem analitzar per què Raúl Garcia jugava a una banda (poca gent s’ho esperava, jo inclòs),
doncs crec que es va veure clar i no dic res de nou, era per guanyar de cap a
Jordi Alba i que Adrian anés a l’esquena de Mascherano, que va ser lliure de
peatge. El primer gol s’inicia amb aquesta acció i una de les tres pilotes al
pal també. Un altre detall per mi molt important va ser que el “Cholo” va saber
veure que la banda dreta del Barça estaria totalment buida, ja que el Barça ja
no juga amb extrems, i això ho van aprofitar en un munt d’accions i sobretot quan
estaven pressionats com a zona de descarrega, així com també per iniciar el joc
amb Filipe i Koke. Per tant, la banda esquerra del Atletico estava totalment
lliure, 2 jugadors contra Alves (que a més va estar horrorós) i les ajudes
arribant tard, fet que el “Cholo” va aprofitar per iniciar i descarregar el joc
en aquella zona. A tot això la pressió asfixiant quan tocava i el replegament
intensiu perfecte i sense fissures d’un equip que sap molt bé a què juga i quan
ha de canviar el ritme del partit.
Del Barça (tampoc
crec que digui res de nou), un dibuix del que va ser, acumulant molts homes per
dins contra un equip que tanca totes les línies de passada interiors i que et
deixa clarament les bandes, Cesc (no desequilibra mai) i Messi per dins es
molesten. Les bandes desaprofitades perquè mai van aprofundir, Iniesta sempre
era a dins buscant la superioritat, i Alba i Alves, mai van arribar a la línia
de fons. Les seves centrades no eren de línia de fons cap endarrere (normalment
dónes avantatge al davanter), sinó de fora l’àrea cap el interior. Aquestes
centrades sense un 9 pur i sense espai entre línia defensiva i porter són molt difícils
de rematar (en van rematar dos Messi i Neymar). Per acabar, com vaig dir (ho
podia haver dit tothom i tots ho sabíem): si Messi no apareixia era impossible
guanyar aquesta eliminatòria, doncs no va aparèixer i a més fet expressament,
no?? Tata: “No queríamos que Messi participarà mucho”, doncs espero que fos un
cop d’atenció cap el jugador, més que una realitat preparada per l’entrenador, perquè
sinó aquest senyor hauria d’estar fora avui mateix.
Com sempre, aquest
és el meu anàlisi (potser evident o no massa acurat) del que va ser el partit,
però com he dit, per mi les claus del partit es varen trobar en la intensitat i
ganes d’un equip com l’Atletico que tenia el partit molt més treballat que el
Barça i va aconseguir ser superior en tots els aspectes del joc: tècnics, tàctics,
físics i sobretot, sobretot psicològics.
Espero que us agradi, tot i que es un petit i potser poc acurat anàlisi.
Per cert Gràcies a tots els que us llegiu el bloc. Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada